Hola amics i amigues; Si esteu llegint aquest escrit és molt probable que tinguem alguna cosa amb comú, “LA PÒLIO”
.
Permeteu-me que em presenti.

El meu nom és Juli Sellés Linares, vaig néixer a Bellpuig, un poble de la província de Lleida (Catalunya) l'any 1.948, i vaig ser afectat per la Poliomielitis a l'any 1.949.

Estic casat i soc pare de dos fills, Albert de 27 i Jordi de 22 anys.


El meu correu electrònic és juliselles@hotmail.com


Sempre m'he sentit una persona normal sense cap tipus de limitació, als 48 anys vaig començar a sentir dolors musculars, pèrdua d'estabilitat al fer esforços, cansament i esgotament.

Als 51 anys em van realitzar el primer Electromiograma, en el que es reflectia una marcada disminució de les amplituds potencials motores, i la presència de denervació activa en la musculatura, el que suggeria l'existència de la Síndrome Postpòlio.

L ’associació te el propòsit d’aglutinar esforços i experiències per oferir una informació el màxim de clara i comprensible per a totes les persones interessades.

Qui és la Pòlio?
El nostre país, com molts d’altres durant la dècada del anys cinquanta patia una de les pitjors epidèmies produïda per la Poliomielitis, també denominada paràlisis infantil. Al dia d’avui gràcies al descobriment de les vacunes, és tracta d’una malaltia pràcticament abolida als països desenvolupats.

Els responsables de la pòlio son tres virus germans anomenats, Brunhilda, Lasing i León, diminuts, mísers i raquítics, “però posseïdors de molt poder” i, que durant les dècades dels anys quaranta i cinquanta es van obstinar en infiltrar-se a les nostres vides.

Si qualsevol d'aquests intrusos, esmentats anteriorment, van estar com hostes en el teu cos, tard o d'hora pots sofrir diverses manifestacions clíniques.

La Síndrome Postpòlio
Ara, després de cinquanta anys, aquells que van patir la pòlio els apareixen noves seqüeles. Durant la nostra vida el nostre cos a estat acollint unes imprevistes lesions neurològiques produïdes pel poliovirus, consistents en una gran destrucció de neurones motores sense que s’apreciés incapacitat clínica aparent, ni que formessin part de cap diagnòstic.

Durant la nostra existència les neurones motores que varen subsistir l’atac de polio, han estat sotmeses a un sobrecàrrega física i funcional establint-se mecanismes de compensació mitjançant la creació de noves terminacions i connexions axonals. Degut a un estat de sobrecàrrega metabòlica crònica, es produeix un desequilibri del precari balanç existent entre els continus processos de denervació i reinnervació, fins que les neurones motores ja no són capaces de posar en funcionament nous mecanismes de compensació i la denervació és superior a la reinnervació.

Aquesta conseqüència apareix en el transcurs del anys en supervivents de la pòlio. Els símptomes són progressius i poden classificar-se amb dos grups: múscul-esquelètics i neurològics. Generalment els més freqüents son la fatiga, la debilitat muscular, pèrdua de les funcions i el dolor (tant musculars com articulars), problemes d’esquena i cervicals, intolerància al fred i en casos menys freqüents, disfonies, disfàgies i insuficiències respiratòries. A tots aquests símptomes se’ls ha anomenat la Síndrome Postpòlio (SPP).

Conèixer aquesta evolució ens facilitarà afrontar i assumir aquesta realitat acceptant-la d'una manera natural, sense sofrir traumes afegits per depressions i estrès. També et serà de gran ajuda per a tractar i mantenir el teu cos amb la cura i el respecte que es mereix per la seva fràgil condició,iI et donarà la seguretat per a conversar amb els teus metges o els diversos departaments administratius amb els quals hauràs de tractar o relacionar-te.

No hem d'oblidar que quan vam patir la Poliomielitis, vivíem una època d'obligades limitacions econòmiques , que repercutien en l' alimentació, en els tractaments mèdics o quirúrgics. Aquests factors, sens dubte, no han afavorit en el posterior desenvolupament dels efectes tardans, la Síndrome de Postpòlio “SPP”.

Si sents aquests síntomes t'aconsello que et prenguis el temps necessari per a llegir detingudament la informació referent al SPP, no t'obstinis en ignorar-los i recorre a les cures i les recomanacions mèdiques.

Els afectats de pòlio han estat un col•lectiu disseminat i actualment diluït en una diversitat d’associacions de disminuïts físics. Per aquest motiu, un grup de persones afectades —motivades i esperançades - hem considerat la conveniència d’unir les nostres experiències i inquietuds i el resultat ha estat la constitució d’ APPCAT (Associats de Pòlio i Postpòlio de Catalunya) amb la confiança que amb ella podrem unir-nos per compartir informació i defensar els nostres drets com a persones i afectats.

Utilitzem tots els mitjans per a difondre les nostres experiències i coneixements.

El vostre amic.
Juli Sellés

Presentación

Hola amigos y amigas; Si estáis leyendo este escrito es muy probable que tengamos algo con común, “LA POLIO”.

Permitidme que me presente. Mi nombre es Juli Sellés Linares, nací en Bellpuig, un pueblo de la provincia de Lleida (Catalunya) el año 1.948, fui afectado por la Poliomielitis al año 1.949.

Estoy casado y gozo de dos hijos, Albert de 27 y Jordi de 22 años.


Mi correo electrónico es juliselles@hotmail.com


Siempre me he sentido una persona normal sin ningún tipo de limitación, a los 48 años empecé a sentir dolores musculares, pérdida de estabilidad al efectuar esfuerzos, cansancio y ago
tamiento.

A los 51 años me realizaron el primero Electromiograma, en el que se reflejaba una marcada disminución de las amplitudes potenciales motoras, y la presencia de denervación activa en la musculatura, el que sugería la existencia del SPP.

La asociación tiene el propósito de aglutinar esfuerzos y experiencias para ofrecer una información lo máximo de clara y comprensible para todas las personas interesadas.

¿Quién es la Polio?
Nuestro país, como muchos otros durante la década del años cincuenta sufría una de las peores epidemias producida por la Poliomielitis, también denominada parálisis infantil. A día de hoy gracias al descubrimiento de las vacunas, se trata de una enfermedad prácticamente abolida en los países desarrollados.

Los responsables de la polio son tres virus hermanos denominados, Brunhilda, Lasing y León, diminutos, míseros y raquíticos, “pero poseedores de mucho poder” y, que durante las décadas de los años cuarenta y cincuenta se obstinaron en inflitrarse en nuestras vidas.

Si cualquiera de estos intrusos mencionados anteriormente, estuvieron como huéspedes en tu cuerpo, tarde o temprano puedes sufrir varias manifestaciones clínicas.

El Síndrome Postpolio
Ahora, después de cincuenta años, aquellos que sufrieron la polio les aparecen nuevas secuelas. Durante nuestra vida nuestro cuerpo a estado acogiendo unas imprevistas lesiones neurológicas producidas por el poliovirus, consistentes en una gran destrucción de neuronas motoras sin que se apreciara incapacidad clínica aparente, ni que formaran parte de ningún diagnóstico.

Durante nuestra existencia las neuronas motoras que subsistieron al ataque de polio, han sido sometidas a una sobrecarga física y funcional estableciéndose mecanismos de compensación mediante la creación de nuevas terminaciones y conexiones axonales. Debido a un estado de sobrecarga metabólica crónica, se produce un desequilibrio del precario balance existente entre los continuos procesos de denervación y reinervación, hasta que las neuronas motoras ya no son capaces de poner en funcionamiento nuevos mecanismos de compensación y la denervación es superior a la reinervación.

Esta consecuencia aparece con el transcurso de los años en supervivientes de la polio. Los síntomas son progresivos y pueden clasificarse con dos grupos: músculo-esqueléticos y neurológicos. Generalmente los más frecuentes son la fatiga, la debilidad muscular, pérdida de las funciones y el dolor (tanto musculares como articulares), problemas de espalda y cervicales, intolerancia al frío y en casos menos frecuentes, disfonías, disfagias, insuficiencias respiratorias. A todos estos síntomas se les ha denominado el Síndrome Postpolio (SPP).

Conocer esta evolución nos facilitará afrontar y asumir esta realidad aceptándola de una manera natural, sin sufrir traumas añadidos por depresiones y estrés. También te será de gran ayuda para tratar y mantener tu cuerpo con el cuidado y el respeto que se merece por su frágil condición,te dará seguridad para conversar con tus médicos o los diversos departamentos administrativos con los cuales deberás tratar o relacionarte.

No olvidemos que cuando sufrimos la Poliomielitis, vivíamos una época de obligadas limitaciones económicas, que repercutían en la alimentación, en los tratamientos médicos o quirúrgicos, estos factores, sin duda, no han favorecido en el posterior desarrollo de los efectos tardíos, el Síndrome de Postpolio “SPP”.

So notas estos síntomas, te aconsejo que te tomes el tiempo necesario para leer detenidamente la información en lo referente al SPP, no te obstines en ignorarlos y recurre a las curas y las recomendaciones médicas.

Los afectados de polio han sido uno colectivo diseminado y actualmente diluido en una diversidad de asociaciones de disminuidos físicos. Por este motivo, un grupo de personas afectadas —motivadas y esperanzadas- hemos considerado la conveniencia de unir nuestras experiencias e inquietudes y el resultado ha sido la constitución de APPCAT (Asociados de Polio y Post-polio de Catalunya) con la confianza que con ella podremos unirnos por compartir información y defender nuestros derechos como personas y afectados.

Utilizamos todos los medios para difundir nuestras experiencias y conocimientos.

Vuestro amigo.
Juli Sellés